Experiències pedagògiques i alfabetizació digital

Buscant informació sobre experiències pedagògiques sobre alfabetització digital que s'han fet pel món, vaig trobar el bloc ànima matinal de Lorena Betta, una dona de Buenos Aires (Argentina), que ens explicava com havia desenvolupat dues experiències molt enriquidores que depenien de l'alfabetització digital per arribar a bon port.

Un d'aquestes experiències eren els tallers realitzats a les escoles mitges en col·laboració amb el professor d'història, amb per tal de realitzar projectes sobre "Els saqueigs de desembre de 2001 a Argentina" amb utilització de les TICs. Aquests projectes, tenien com a objectiu principal recuperar la història del barri a partir de la història oral com a tècnica d'investigació. L'avaluació de l'experiència va ser positiva en tots els sentits, i la utilització de les TICs crucial per arribar a plasmar els resultats.

Una altra de les experiències significatives en alfabetització digital desenvolupades durant el 2009, va ser la de l'escola de Ceràmica N°1 del barri d'Almagro. On se'ls va donar assessorament en TICs a docents especialitzats en feines manuals, sobretot de ceràmica. Com a exemples s'ementen: la presentació de la Patrícia sobre la Seqüència d'un via crucis i el procés de restauració. O el treball de l'Edith que va armar una presentació sobre Decoració. O el cas de l'Alex amb el seu treball sobre els significats de la bandera del Taiwantinsuyo, L'Amanda i el Jorge que van organitzar el procés de treball al Taller de Producció. I finalment, la Stella i la Graciela van armar un video per a la Nit dels Museus sobre els murals realitzats a l'escola.

Aquestes experiències ens demostren que encara es pot fer molt en educación amb la utilització de les TICs i el gran ventall de possibilitats que brinden al món. I tu què creus?

Taller de vídeo per a dones immigrants

Aquesta entrada la dedicarem exclusivament a una experiència educativa i audiovisual que ens ha semblat molt interessant.

Es tracta d'un taller de vídeo que es va fer a Barcelona durant l'any 2008.

Un taller dirigit exclusivament a dones immigrades.

Ens ha semblat una experiència molt interessant, ja que les participants alhora que adquireixen coneixements al voltant de la creació i edició de vídeo produeixen un material de denúncia al voltant de les injustícies en les que es troba la dona com a conseqüència de la migració.

L'experiència està dividida en dues parts:

En la primera es fa una presentació de les participants i es pot observar tan al principi com al final un petit recull d'imatges del procés de creació i aprentatge:

En la segona part es mostra el curt realitzat exclusivament per les participants:

Supòsits i equívocs

Quan fem referència a l'alfabetització digital, tot sovint, partim de supòsits erronis, sovint entenem l'alfabetització com quelcom dirigit a persones adultes que no han tingut cap tipus de formació en entorn digitals, persones que, entenem, no han tingut cap contacte amb noves tecnologies i, per dir-ho ràpid i fàcil "no saben fer anar un ordinador". Un altre supòsit erroni que sovint cometem té a veure amb la idea que hom pot tenir sobre "les noves generacions" i el coneixement de les noves tecnologies que se suposa aquestes tenen.

Fa uns dies, parlant amb una coneguda que és professora d'anglès en un institut públic i tutora d'un grup de 15 alumnes de 4rt d'ESO, va explicar-me que té greus problemes a l'hora de treballar la competència de digitalització amb els seus alumnes. D'entrada no em va estranyar ja que prèviament m'havia explicat que el grup del qual n'és tutora és un grup de 4rt d'ESO adaptat i per tant els seus alumnes tenen certes dificultats a l'hora de realitzar segons quines tasques ja que, sigui per l'entorn familiar o social o pròpia deixadesa, són nois i noies que presenten seriosos problemes per aconseguir el títol del graduat escolar. Vaig suposar que les tasques relacionades amb la competència de digitalització que la professora els encomanava eren tasques amb un cert nivell de dificultat, però no era així: Aquests nois i noies de 4rt d'ESO no sabien enviar un simple correu electrònic i, encara menys, adjuntar-hi un arxiu word.

El més curiós d'aquest cas de clara analfabteització digital no és que els alumnes no sàpiguen enviar un correu electrònic si no que són nois i noies que quan pleguen de l'escola i fins l'hora d'anar a dormir es passen la tarda enganxats al msn xerrant i enviant-se fotografies amb els amics.

Saben com canviar l'entorn del msn completament: tipografia, icones gestuals, fons de pantalla, etc. Però no saben subratllar un títol en el word.

Utilitzen el fotolog, metroflog i pàgines similars així com altres xarxes socials de dubtosa reputació com sexyono,  però en canvi no saben enviar un e-mail.

Dominen a la perfecció programes de retoc d'imatges com el collagemaker, però, evidentment, no saben ni què és el freehand.

El més perillós d'aquest fet, no és tant que aquests nois i noies no tinguin coneixements informàtics (d'això se'n aprèn) el més perillós de tot plegat és que fruit de la seva ignorància sovint posen en risc la seva intimitat ja que realment no són conscients dels riscos que corren al publicar informació personal en segons quines xarxes socials, és a dir, el domini que ells tenen sobre les xarxes socials o la web 2.0 és simplement instrumental, en cap cas no saben administrar allò que publiquen, configurar preferències de privacitat, parar compte amb quina informació es mostra i qui hi té accés etc.

Després de tenir aquesta conversa, vaig pensar que seria bo publicar una entrada aquí al blog fent-ne una reflexió ja que personalment, considero que més enllà de assumir la necessitat de formar a les persones adultes en el coneixement dels entorns digitals, ha de ser també primordial dotar al jovent de coneixements sobre l'ús correcte d'allò amb el que constantment estan en contacte però que realment desconeixen completament.

L'Alfabetizació digital a l'adult gran a Xile. Camí cap a la inclusió social? CERDA CANDIA, Aída.

Aquesta investigació es va realitzar a Santiago de Xile, a l’any 2005, y va tenir com a objectiu general determinar si existeix una relació entre els nivells de competències d’alfabetització digital de l’adult gran, l’ús dels recursos informàtics i la seva percepció que tenen respecte a la pròpia inclusió social.

La mostra se'n va caracteritzar per estar conformada per persones adultes grans, que participen d'un curs d'alfabetització digital, amb edats compreses entre els 55 als 75 anys. Sent, a més a més, el 73% dones i el 27% homes, amb nivells d'estudi, majoritàriament, d'educació bàsica o educació secundària.

Els resultats de la investigació van demostrar que no existia relació entre les variables d'estudi . Tanmateix, un 57% dels adults grans aproximadament donen importància a la variable inclusió.

Malgrat que la majoria dels adults grans presenten un nivell baix o pràcticament nul sobre les competències informàtiques i els usos dels recursos informàtics, ells senten que són considerats dins la societat. Pel qual l'aprenentatge de coneixements informàtics, no tenen tanta rellevància pels adults grans com el té la possibilitat, que dóna aquests cursos, de participació, d'integració i de sentir-se que són inclosos dins de les activitats que els interessin.

Si bé els resultats d'aquesta investigació demostren que els cursos d'alfabetització digital no compleixen amb tots els objectius plantejats, si que es pot afirmar que aquest acostament a la tecnologia enforteix en l'adult gran el desig de continuar aprenent.

La percepció dels adults és favorable respecte a l'obertura de cursos d'alfabetització digital, ja que s'asseguin molt agraïts davant de la possibilitat que els brinda de relacionar-se amb els altres i de sentir-se reconeguts, capaços i "vigents".

Com a proposta, l'autora esmenta la possibilitat, que en aquests cursos d'alfabetització digital per a adults grans, es puguin generar xarxes de suport a través de les noves tecnologies, per a així, poder demostrar-los que aquestes també poden satisfer les seves necessitats de: comunicació amb altres grups d'iguals, difusió d'informació nacional i internacional, entreteniment, cultura, etc.

Al dia d'avui...

Ja varem comentar en la nostra primera entrada la nostra motivació de recerca...

Buscar recursos en la xarxa amb els que es pugui treballar l'alfabetització en adults, és al dia d'avui la nostra tasca principal.

Han calgut unes quantes xerrades en grup per veure com encaminar aquesta recerca, ja que la nostra pretensió no és només buscar recursos centrats en la utilització de l'ordinador, sinó també despertar l'esperit crític dels alumnes.

Tal i com articulàvem en una de les nostres entrades uns dels perills de la xarxa és la dependència que pot crear... tot i així caldria afegir que no fer un ús crític del contingut que ens podem trobar ens pot fer quedar amb la primera informació que rebem.

És important per aquest motiu educar en el bon ús de la comunicació i dels mitjans de comunicació de masses.

L'alafabetització digital en adults és al dia d'avui una tasca important i interessant. Els requisits mínims a l'hora de buscar feina han augmentat, cada cop més tenir coneixements d'informàtica, ofimàtica i recursos per navegar en la xarxa és primordial.
A més la bretxa digital que existeix entre pares i fills tendeix a l'alça...

L'alfabetització digital per adults no es pot fixar només en saber manegar quatre programes o conèixer quatre llocs d'interès a la xarxa... Ha d'anar un poc més enllà... Adquirir una mirada crítica envers els continguts que ens ofereix el mitjà és una manera d'aproximar dues generacions, és una manera d'aportar eines per poder portar a cap una bona tasca parental.

Una bona manera de començar el curs es treure aquest sentiment de por a la màquina, un fet bastant extens i comú entre el món adult.
L'humor pot ser essencial... Aquest vídeo és un bon exemple per a un primer contacte:

Web, web 2.0 i educació

Les noves tecnologies i especialment internet podriem considerar-les com la democratització del coneixement si no fós per que l'ús d'aquestes esdevé una arma de doble raser.


D'una banda les noves tecnologies ofereixen la possibilitat d'accedir a coneixements de forma lliure i oberta, un clar exemple n'és la wikipedia, els diccionaris gratuïts online i els milers de pàgines web on l'autor posa els seus coneixements a l'abast de la resta d'usuaris a nivell mundial, fins i tot enciclopèdies de renom han posat a la disposició de tots els usuaris la seva informació tal com fa l'Enciclopedia Catalana.


Actualment ni tan sols el desconeixement de l'idioma en el qual s'ha publicat una informaicó és un impediment per tal que l'usuari pugui accedir a la infromació ja que podem trobar diversos serveis de traducció de pàgines web gratuïts i instantanis (amb evidents problemes de traducció però que faciliten l'intel·legibilitat dels textos).


A més, el fet que l'enviament i recepció d'informació sigui instantani facilita l'agilitat a l'hora de compartir informació a nivell d'usuari a usuari (P2P), ja no només a un nivell d'e-mail o xat si no també a un nivell d'enviament d'arxius d'audio, video, o altres documents a través de programes P2P com poden ser l'emule o, encara millor, el sistema BitTorrent.


Els serveis que ofereix internet estàn en constant renovació i des de l'implantació de la web 2.0 l'usuari no és un simple receptor si no que ara, a més, pot participar en ampliar, millorar o opinar sobre una informació sigui del tipus que sigui. La web 2.0 obre i democratitza encara més internet, permet la sindicació de continguts així com la seva complementació sigui a través d'opinions, enllaços o altres referències.


Si mirem l'evolució d'internet en els darrers 8 anys comprovarem que els serveis i els continguts que trobem a la xarxa han millorat substancialment, especialment per la implementació d'eines com el podcast, el video, stock d'imatges, enciclopedies online (lliures i privades), blogosfera, etc, i més tenint en compte que molts d'aquests continguts actualment són gratuïts mentre que alguns (per exemple la consulta de l'enciclopedia catalana) fa uns anys eren de pagament, de fet, els serveis que actualment encara són de pagament són completament inútils per la majoria d'usuaris, la gran massa d'usuaris es decanta per utilitzar els serveis gratuïts que a més tenen un funcionament òptim i inclús més segur, amb més informació i millor que els serveis de pagament.


Des de els governs lliberals que imperen en el món occidental, aquesta democratització i gratuïtat del intercanvi d'informació és un escull que cal erradicar i és per això que es creen eines de control i imposició d'impostos completament il·lògics com el cannon virtual que criminalitza als usuaris ignorant el dret a la presumpció d'innocència ja que considera que tothom qui compri un CD verge l'utilitzarà per fer còpies de discos de David Bisbal i vendre'ls a un top manta, sense tenir en compte que molts usuaris compren CD'S verges per fer còpies de seguretat dels seus arxius o simplement emmagatzemar-hi informaicó que fins i tot pot ser de creació pròpia.


Sovint des de la ignorància es titlla internet de "món perillós" on sembla ser que els usuaris només vulguin interncanviar informació amb contingut sexual o vulguin captar persones per fins poc o gens morals.


Si bé és cert que la interconnexió de persones d'arreu del món, el caràcter "anònim" d'internet i la facilitat d'accés a informació de tot tipus pot comportar determinats problemes especialment pels usuaris més joves que corren el risc de caure en paranys creats per usuaris amb intencions poc nobles no podem estigmatitzar un món tan ampli com aquest d'una forma tan lleugera ja que, com tot, necessita un control, si l'usuari és jove són els pares qui han d'exercir el control, però no només amb assumptes relaiconats amb el món virtual si no també amb el món físic ja que el perill no només es troba a internet si no que també es pot trobar en molts altres llocs.


Segurament un dels perills més clars de les noves tecnologies (no només internet si no altres elements com la telefonía mòbil, reproductors de qualsevol tipus, projectos, i altres dispositius tecnològics) és la dependència que creen a les persones ja que actualment emmagatzem moltissima informació en dispositius que són suceptibles de fallar en el moment més inesperat i és per aquest motiu que cada vegada més s'està fomentant l'ús de dispositius que permetin fer backups com per exemple dispositius de disc dur extern on, com si fós un arxivador físic, podem emmgatzemar la nostra informació de manera completament segura.


La dependència que creen les noves tecnologies també es pot convertir en un vici difícil de controlar si no se'n fa un ús normal, i és per aquest motiu que actualment podem considerar que hi ha més joves internet-dependents, mòbil-dependents que no pas drogodependents, un exemple n'és el mític "niño alemán loco" del qual en podem trobar diversos vídeos al youtube (s'especula que sigui un actor i no pas un cas real de dependència a les noves tecnologies).


Per acabar cal afegir que un dels estigmes més extesos que té la informació a internet a l'abast dels estudiants i dels usuaris en general és la manca de credibilitat sovint per manca de fonts d'informació però aquest fet és també extrapolable a, per exemple, els llibres i manuals de consulta o les enciclopèdies en paper ja que el fet que la informaicó sigui publciada per un autor determinat en un editorial i poguem trobar-la en format paper no l'eximeix de ser falsa o poc contrastada.

Blogs per educar: Ús dels blogs en una pedagogia constructivista. Tiscar Lara.

Actualment, les weblogs són eines de gran potencialitat en l'àmbit de l'ensenyament, ja que es poden adaptar a qualsevol disciplina a nivell educatiu i metodològic, sobretot dins del model constructivista perquè actua com a mediador, establint un canal informal entre el professor i l'alumne, promovent la interacció social i permetent a l'alumne experimentar i construir el seu propi aprenentatge.

Les weblogs que tenen com a principal objectiu donar suport al procés d'ensenyament aprenentatge en un context educatiu són els Edublogs. Aquest weblogs no haurien de ser utilitzats, pels docents, per repetir "el mateix de sempre" sobre nous suports, sinó com una proposta educativa, dins d'una pedagogia constructivista, com a mitjà personal i propi de l'alumne, de tal manera que pugui utilitzar-lo d'una manera transversal al llarg de la seva vida acadèmica i no dintre d'una classe determinada. El paper del professor, des d'aquesta perspectiva hauria de ser de "facilitador", acompanyant a l'alumne en el seu propi camí d'experimentació i aprenentatge a través del blog.

Tenint present que els edublogs permeten l'actualització dels continguts i de la comunicació del professor amb els seus alumnes i, a més a més, el desenvolupament d'habilitats i capacitats per part de l'estudiant. Respecte a les weblogs, a continuació s'esmenten algunes dels seus avantatges:

• Permeten l'elaboració del pensament d'una manera seqüencial i dóna un alt grau de control sobre el discurs.
• Posen a disposició de l'alumne moltes opcions que potencien el llenguatge hipertextual.
• Donen la possibilitat d'un ordre cronològic invers.
• Proporcionen la capacitat d'interactivitat entre els internautes, convertint un monòleg en un diàleg. Es diferencia del fòrum perquè aporta noves dades i enllaços.
• Posen Manifesten la identitat del autor en la seva activitat al llarg del temps.
• Permeten que la producció dels alumnes siguin observats per tots els potencials lectors de la Xarxa.
• Representen un suport per l'ensenyament presencial i els sistemes estructurats E-learning.
• Permeten coordinar projectes d'investigació on line.
  

Altre aspecte important a considerar és la capacitació que ha de tenir l'estudiant per poder trobar informació, saber discriminar entre ella i col·locar continguts en les xarxes informàtiques, i d'aquesta manera ser capaç de crear i utilitzar una weblog en condicions. El paper del professor, en aquest punt, serà el de guiar en el coneixement del medi, d'ajudar en l'anàlisi dels blogs i en la comprensió de la seva dinàmica. Per aconseguir això, és recomanable que el alumne:

• Revisi i llegeixi altres blogs, perquè assimili pautes i comportaments propis del mitjà.
• De conèixer a l'alumne les responsabilitats que deriven de la seva activitat com a autor d'una publicació on line.
• Que tingui en compte que el blog forma part d'un ecosistema per tan no s'ha de prendre com quelcom aïllat sinó com quelcom que interacciona amb altres eines existents a la xarxa.

La societat actual viu molt oberta als avenços tecnològics tot i així molts cops se'ns escapa el seu domini. La possibilitat de treballar educativament a partir d'aquests espais proporciona estar en contacte continu amb la realitat tecnològica més immediata, coneixent de primera mà el nou llenguatge multimèdia que sorgeix i com s'integra en les nostres vides.

La utilització de noves metodologies d'aprenentatge basades amb i sobre weblogs afavoreixen el procés d'alfabetització digital a més de funcionar com una via d'aproximació per a necessitats socials futures.

Lectura: Blogs per educar: Ús dels blogs en una pedagogia constructivista. Tiscar Lara.

Alfabetització Digital per Adults: justificiació

Actualment a Catalunya un percentatge elevat de la població activa es troba en situació de risc social, ja que no poden adaptar-se a noves situacions laborals, socials, econòmiques... degut molts cops a que són persones sense titulació, o bé no tenen cap formació específica per a l'adaptació en un nou context laboral.

El terme "exclusió social" té una concepció multidimensional que va més enllà de l'aspecte econòmic i que inclou sobretot competències i recursos que tenen les persones per poder fer front a noves situacions, tant en aspectes socials com econòmics.

Per fer front a aquesta situació es necessari obrir la nostra mirada i veure a les persones des d'una visió integral, tenint en compte totes les seves dimensions personals i sobretot les culturals o educatives. Ara més que mai, els principis centrats en l'individualisme, l'èxit professional... enfront els principis de la solidaritat social i comunitària ha originat que les polítiques socials estiguin més enfocades a pal·liar les conseqüències de la desigualtat social que a combatre-la.

Aquesta manca d'oportunitats, origina que cada vegada sigui més difícil ascendir a l'escala social, així com menys oportunitats per accedir al món de l'educació. La intervenció educativa haurà de ser per tan complerta i atendre a les mancances d'aquest sector social: competències, habilitats, recursos... per fer front a noves situacions. La inclusió digital o alfabetització digital haurà de ser una acció primordial dins d'un pla d'integració d'aquest sector de població adult i sense formació.

D'altra banda, per combatre la cada vegada més accentuada escletxa digital, no n'hi ha prou amb facilitar coneixement instrumental (o avançat) en aquest àmbit si no que cal oferir una formació contínua (Lifelong Learning) per tal d'evitar un desfasament en el coneixement de les TIC ja el món de les noves tecnologies avança dia a dia amb l'aparició de nous ginys i recursos informàtics així com nou software especialitzat i per tant s'exigeix una contínua renovació i ampliació dels coneixements.

Per acabar, cal afegir que, tenint en compte les necessitats socials i formatives de la societat de la informació i la comunicació, podem concloure que actualment, i cada vegada més, serà bàsic obtenir coneixements i competències en l'àmbit de les noves tecnologies i, de la mateixa manera que l'educació és un dret bàsic, l'adquisició de coneixements en TIC també ha d'esdevenir-ne un per evitar crear una societat desigual on un gruix important de la població sigui un analfabet digital.