Quan fem referència a l'alfabetització digital, tot sovint, partim de supòsits erronis, sovint entenem l'alfabetització com quelcom dirigit a persones adultes que no han tingut cap tipus de formació en entorn digitals, persones que, entenem, no han tingut cap contacte amb noves tecnologies i, per dir-ho ràpid i fàcil "no saben fer anar un ordinador". Un altre supòsit erroni que sovint cometem té a veure amb la idea que hom pot tenir sobre "les noves generacions" i el coneixement de les noves tecnologies que se suposa aquestes tenen.
Fa uns dies, parlant amb una coneguda que és professora d'anglès en un institut públic i tutora d'un grup de 15 alumnes de 4rt d'ESO, va explicar-me que té greus problemes a l'hora de treballar la competència de digitalització amb els seus alumnes. D'entrada no em va estranyar ja que prèviament m'havia explicat que el grup del qual n'és tutora és un grup de 4rt d'ESO adaptat i per tant els seus alumnes tenen certes dificultats a l'hora de realitzar segons quines tasques ja que, sigui per l'entorn familiar o social o pròpia deixadesa, són nois i noies que presenten seriosos problemes per aconseguir el títol del graduat escolar. Vaig suposar que les tasques relacionades amb la competència de digitalització que la professora els encomanava eren tasques amb un cert nivell de dificultat, però no era així: Aquests nois i noies de 4rt d'ESO no sabien enviar un simple correu electrònic i, encara menys, adjuntar-hi un arxiu word.
El més curiós d'aquest cas de clara analfabteització digital no és que els alumnes no sàpiguen enviar un correu electrònic si no que són nois i noies que quan pleguen de l'escola i fins l'hora d'anar a dormir es passen la tarda enganxats al msn xerrant i enviant-se fotografies amb els amics.
Saben com canviar l'entorn del msn completament: tipografia, icones gestuals, fons de pantalla, etc. Però no saben subratllar un títol en el word.
Utilitzen el fotolog, metroflog i pàgines similars així com altres xarxes socials de dubtosa reputació com sexyono, però en canvi no saben enviar un e-mail.
Dominen a la perfecció programes de retoc d'imatges com el collagemaker, però, evidentment, no saben ni què és el freehand.
El més perillós d'aquest fet, no és tant que aquests nois i noies no tinguin coneixements informàtics (d'això se'n aprèn) el més perillós de tot plegat és que fruit de la seva ignorància sovint posen en risc la seva intimitat ja que realment no són conscients dels riscos que corren al publicar informació personal en segons quines xarxes socials, és a dir, el domini que ells tenen sobre les xarxes socials o la web 2.0 és simplement instrumental, en cap cas no saben administrar allò que publiquen, configurar preferències de privacitat, parar compte amb quina informació es mostra i qui hi té accés etc.
Després de tenir aquesta conversa, vaig pensar que seria bo publicar una entrada aquí al blog fent-ne una reflexió ja que personalment, considero que més enllà de assumir la necessitat de formar a les persones adultes en el coneixement dels entorns digitals, ha de ser també primordial dotar al jovent de coneixements sobre l'ús correcte d'allò amb el que constantment estan en contacte però que realment desconeixen completament.
