Les noves tecnologies i especialment internet podriem considerar-les com la democratització del coneixement si no fós per que l'ús d'aquestes esdevé una arma de doble raser.
D'una banda les noves tecnologies ofereixen la possibilitat d'accedir a coneixements de forma lliure i oberta, un clar exemple n'és la wikipedia, els diccionaris gratuïts online i els milers de pàgines web on l'autor posa els seus coneixements a l'abast de la resta d'usuaris a nivell mundial, fins i tot enciclopèdies de renom han posat a la disposició de tots els usuaris la seva informació tal com fa l'Enciclopedia Catalana.
Actualment ni tan sols el desconeixement de l'idioma en el qual s'ha publicat una informaicó és un impediment per tal que l'usuari pugui accedir a la infromació ja que podem trobar diversos serveis de traducció de pàgines web gratuïts i instantanis (amb evidents problemes de traducció però que faciliten l'intel·legibilitat dels textos).
A més, el fet que l'enviament i recepció d'informació sigui instantani facilita l'agilitat a l'hora de compartir informació a nivell d'usuari a usuari (P2P), ja no només a un nivell d'e-mail o xat si no també a un nivell d'enviament d'arxius d'audio, video, o altres documents a través de programes P2P com poden ser l'emule o, encara millor, el sistema BitTorrent.
Els serveis que ofereix internet estàn en constant renovació i des de l'implantació de la web 2.0 l'usuari no és un simple receptor si no que ara, a més, pot participar en ampliar, millorar o opinar sobre una informació sigui del tipus que sigui. La web 2.0 obre i democratitza encara més internet, permet la sindicació de continguts així com la seva complementació sigui a través d'opinions, enllaços o altres referències.
Si mirem l'evolució d'internet en els darrers 8 anys comprovarem que els serveis i els continguts que trobem a la xarxa han millorat substancialment, especialment per la implementació d'eines com el podcast, el video, stock d'imatges, enciclopedies online (lliures i privades), blogosfera, etc, i més tenint en compte que molts d'aquests continguts actualment són gratuïts mentre que alguns (per exemple la consulta de l'enciclopedia catalana) fa uns anys eren de pagament, de fet, els serveis que actualment encara són de pagament són completament inútils per la majoria d'usuaris, la gran massa d'usuaris es decanta per utilitzar els serveis gratuïts que a més tenen un funcionament òptim i inclús més segur, amb més informació i millor que els serveis de pagament.
Des de els governs lliberals que imperen en el món occidental, aquesta democratització i gratuïtat del intercanvi d'informació és un escull que cal erradicar i és per això que es creen eines de control i imposició d'impostos completament il·lògics com el cannon virtual que criminalitza als usuaris ignorant el dret a la presumpció d'innocència ja que considera que tothom qui compri un CD verge l'utilitzarà per fer còpies de discos de David Bisbal i vendre'ls a un top manta, sense tenir en compte que molts usuaris compren CD'S verges per fer còpies de seguretat dels seus arxius o simplement emmagatzemar-hi informaicó que fins i tot pot ser de creació pròpia.
Sovint des de la ignorància es titlla internet de "món perillós" on sembla ser que els usuaris només vulguin interncanviar informació amb contingut sexual o vulguin captar persones per fins poc o gens morals.
Si bé és cert que la interconnexió de persones d'arreu del món, el caràcter "anònim" d'internet i la facilitat d'accés a informació de tot tipus pot comportar determinats problemes especialment pels usuaris més joves que corren el risc de caure en paranys creats per usuaris amb intencions poc nobles no podem estigmatitzar un món tan ampli com aquest d'una forma tan lleugera ja que, com tot, necessita un control, si l'usuari és jove són els pares qui han d'exercir el control, però no només amb assumptes relaiconats amb el món virtual si no també amb el món físic ja que el perill no només es troba a internet si no que també es pot trobar en molts altres llocs.
Segurament un dels perills més clars de les noves tecnologies (no només internet si no altres elements com la telefonía mòbil, reproductors de qualsevol tipus, projectos, i altres dispositius tecnològics) és la dependència que creen a les persones ja que actualment emmagatzem moltissima informació en dispositius que són suceptibles de fallar en el moment més inesperat i és per aquest motiu que cada vegada més s'està fomentant l'ús de dispositius que permetin fer backups com per exemple dispositius de disc dur extern on, com si fós un arxivador físic, podem emmgatzemar la nostra informació de manera completament segura.
La dependència que creen les noves tecnologies també es pot convertir en un vici difícil de controlar si no se'n fa un ús normal, i és per aquest motiu que actualment podem considerar que hi ha més joves internet-dependents, mòbil-dependents que no pas drogodependents, un exemple n'és el mític "niño alemán loco" del qual en podem trobar diversos vídeos al youtube (s'especula que sigui un actor i no pas un cas real de dependència a les noves tecnologies).
Per acabar cal afegir que un dels estigmes més extesos que té la informació a internet a l'abast dels estudiants i dels usuaris en general és la manca de credibilitat sovint per manca de fonts d'informació però aquest fet és també extrapolable a, per exemple, els llibres i manuals de consulta o les enciclopèdies en paper ja que el fet que la informaicó sigui publciada per un autor determinat en un editorial i poguem trobar-la en format paper no l'eximeix de ser falsa o poc contrastada.
D'una banda les noves tecnologies ofereixen la possibilitat d'accedir a coneixements de forma lliure i oberta, un clar exemple n'és la wikipedia, els diccionaris gratuïts online i els milers de pàgines web on l'autor posa els seus coneixements a l'abast de la resta d'usuaris a nivell mundial, fins i tot enciclopèdies de renom han posat a la disposició de tots els usuaris la seva informació tal com fa l'Enciclopedia Catalana.
Actualment ni tan sols el desconeixement de l'idioma en el qual s'ha publicat una informaicó és un impediment per tal que l'usuari pugui accedir a la infromació ja que podem trobar diversos serveis de traducció de pàgines web gratuïts i instantanis (amb evidents problemes de traducció però que faciliten l'intel·legibilitat dels textos).
A més, el fet que l'enviament i recepció d'informació sigui instantani facilita l'agilitat a l'hora de compartir informació a nivell d'usuari a usuari (P2P), ja no només a un nivell d'e-mail o xat si no també a un nivell d'enviament d'arxius d'audio, video, o altres documents a través de programes P2P com poden ser l'emule o, encara millor, el sistema BitTorrent.
Els serveis que ofereix internet estàn en constant renovació i des de l'implantació de la web 2.0 l'usuari no és un simple receptor si no que ara, a més, pot participar en ampliar, millorar o opinar sobre una informació sigui del tipus que sigui. La web 2.0 obre i democratitza encara més internet, permet la sindicació de continguts així com la seva complementació sigui a través d'opinions, enllaços o altres referències.
Si mirem l'evolució d'internet en els darrers 8 anys comprovarem que els serveis i els continguts que trobem a la xarxa han millorat substancialment, especialment per la implementació d'eines com el podcast, el video, stock d'imatges, enciclopedies online (lliures i privades), blogosfera, etc, i més tenint en compte que molts d'aquests continguts actualment són gratuïts mentre que alguns (per exemple la consulta de l'enciclopedia catalana) fa uns anys eren de pagament, de fet, els serveis que actualment encara són de pagament són completament inútils per la majoria d'usuaris, la gran massa d'usuaris es decanta per utilitzar els serveis gratuïts que a més tenen un funcionament òptim i inclús més segur, amb més informació i millor que els serveis de pagament.
Des de els governs lliberals que imperen en el món occidental, aquesta democratització i gratuïtat del intercanvi d'informació és un escull que cal erradicar i és per això que es creen eines de control i imposició d'impostos completament il·lògics com el cannon virtual que criminalitza als usuaris ignorant el dret a la presumpció d'innocència ja que considera que tothom qui compri un CD verge l'utilitzarà per fer còpies de discos de David Bisbal i vendre'ls a un top manta, sense tenir en compte que molts usuaris compren CD'S verges per fer còpies de seguretat dels seus arxius o simplement emmagatzemar-hi informaicó que fins i tot pot ser de creació pròpia.
Sovint des de la ignorància es titlla internet de "món perillós" on sembla ser que els usuaris només vulguin interncanviar informació amb contingut sexual o vulguin captar persones per fins poc o gens morals.
Si bé és cert que la interconnexió de persones d'arreu del món, el caràcter "anònim" d'internet i la facilitat d'accés a informació de tot tipus pot comportar determinats problemes especialment pels usuaris més joves que corren el risc de caure en paranys creats per usuaris amb intencions poc nobles no podem estigmatitzar un món tan ampli com aquest d'una forma tan lleugera ja que, com tot, necessita un control, si l'usuari és jove són els pares qui han d'exercir el control, però no només amb assumptes relaiconats amb el món virtual si no també amb el món físic ja que el perill no només es troba a internet si no que també es pot trobar en molts altres llocs.
Segurament un dels perills més clars de les noves tecnologies (no només internet si no altres elements com la telefonía mòbil, reproductors de qualsevol tipus, projectos, i altres dispositius tecnològics) és la dependència que creen a les persones ja que actualment emmagatzem moltissima informació en dispositius que són suceptibles de fallar en el moment més inesperat i és per aquest motiu que cada vegada més s'està fomentant l'ús de dispositius que permetin fer backups com per exemple dispositius de disc dur extern on, com si fós un arxivador físic, podem emmgatzemar la nostra informació de manera completament segura.
La dependència que creen les noves tecnologies també es pot convertir en un vici difícil de controlar si no se'n fa un ús normal, i és per aquest motiu que actualment podem considerar que hi ha més joves internet-dependents, mòbil-dependents que no pas drogodependents, un exemple n'és el mític "niño alemán loco" del qual en podem trobar diversos vídeos al youtube (s'especula que sigui un actor i no pas un cas real de dependència a les noves tecnologies).
Per acabar cal afegir que un dels estigmes més extesos que té la informació a internet a l'abast dels estudiants i dels usuaris en general és la manca de credibilitat sovint per manca de fonts d'informació però aquest fet és també extrapolable a, per exemple, els llibres i manuals de consulta o les enciclopèdies en paper ja que el fet que la informaicó sigui publciada per un autor determinat en un editorial i poguem trobar-la en format paper no l'eximeix de ser falsa o poc contrastada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada